El passat 9 de gener vam visitar la cova dels Malandrins i el seu entorn, ubicada aquesta en una lloma que domina les costes de la Pobla, actualment poblada per un espes pinar. En la visita observarem algunes formes que en anteriors visites ens pasaren desapercebudes o no li donarem importància.
 |
| Columnes i estalagmites de la cavitat. |
Aquestes son unes petites cúpules d'uns 50 centímetres de diàmetre i unes superficies de paret i sostre amb marques de corrosions. Les cúpules son bosses redones que es formen en el sostre, be per dissolució que es formen en llocs on generalment no segueixen fractures visibles o per corrossió degut a la condensació de l'aire que es mou per convecció. En aquest cas creem que aquestes es formaren per condensació, a l'igual que unes marques de corrosió que hi han en la part superior de la sala. Trobem aquestes formes en quatre punts de la cavitat, una en la galería que es desenvolupa darrere de la base del resalt d'entrà, que es una petita galería terminal, on la corrosió també ha deixat a la vista una concreció, quedant les bandes de concreció i la roca mare amb una forma arrodonida, semblant a les galeries freàtiques.
 |
| Cúpula situada en la zona est de la sala |
 |
| Topografia amb les zones citades a l'artícle marcades en roig. |
 |
| Corrosions situades en una cota lleugerament superior a la entrada de la cova. |
En un segón punt trobem dos petites cúpules ubicades en un racó de la sala, en la zona est i a un metre d'alçada respecte al pis de la sala. Prop d'elles hi ha una important barrera estalagmitica. En un una saleta situada en una cota semblant a la boca d'entrada també hi han aquestes formes i prop d'elles i en una cota superior hi han algunes agrupacions de corrosions, formant agrupacions de "forats" o "picaetes" en la roca.
 |
| Sostre arrodonit per condensacions |
 |
| Galeria amb cúpules, ubicada darrere de la base del resalt d'entrà.
En la condensació, l'humitat absorbeixen gassos de l'aire, entre ells diòxid de carboni, que tornen més agresiva l'aigua. Així es com l'humitat pot disoldre petites cantitats de superficie de calcària sobre la cual es condensa. Els sostres son més factibles de que pase aquest fenòmen i també les cotes altes on s'acumula l'aire calent i humit. Afecten roca mare i formacions per igual.
Fenòmens semblants a aquestos els trobem en diferents covetes dels voltans de Castelló, on es veu clarament la diferencia entre la condensació i la disolució i erosió, propia de les cavitats que han participat en un drenatge subterràni, com surgències, galeries de drenatge o engolidors. Exemples hi han al Cau Calent, Avenc de Raca-2, Les Cavernes-3 o la cova de la Seda.
|
.jpg)
